UNTER DER LINDEN, poema de Francesc Cornadó

                                    He paseado hoy bajo los tilos

                                    al amparo del amanecer, cuando los cafés

                                    no condensaban aún el olor caliente

                                    de desayunos apresurados ni de recuerdos.

                                    Al abrigo del ramaje imperturbable

                                    ningún dibujo en la corteza, ningún corazón trazado

                                    ni ninguna inicial de antiguos amantes,

                                    sólo un tronco con savia vieja y herida.

                                    El juicio se escapó por Brandemburgo,

                                    por la sombra de las flores y del combate

                                    y construyó un muro altísimo entre las caricias.

                                    El amor fue pisado bajo los árboles

                                    y la voz de Marlene suspira todavía

                                    por las flores blanquecinas de los tilos morados.

                                    ------ poema original en catalán ------

  He passejat avui sota els til·lers

                                    a recer de l’albada, quan els cafès

  no condensen encara l’olor calenta

  d’esmorzars apressats ni de records.

  A redós del brancatge impertorbable

  cap dibuix a l’escorça, cap cor traçat

  ni cap inicial d’antics amants

  només un tronc amb saba vella i ferida.

  El seny s’escapolí per Brandemburg,

  per l’ombra de les flors i del combat

  i bastí un mur altíssim entre les carícies.

  L’amor fou trepitjat sota els til·lers

  i la veu de Marlene sospira encara

  per les flors blanquinoses dels tells morats.